La llei de suport a l’autonomia personal i a la dependència, va crear moltes espectatives en la societat i de manera especial en aquelles persones, la majoria dones (83%), que tenen cura d’una persona dependent.
En situació de crisi econòmica les polítiques denominades amigues de les dones són les primeres que pateixen retallades. El cert és, però, que la Llei de Dependència podria crear molts llocs de treball. Molts d’ells ocupats per dones, que pateixen una taxa d’atur molt superior a la dels homes. Si no, correm el perill de tornar als criteris masclistes que consideren que és més important mantenir els llocs de treball masculins que els femenins. Fins ara s’han pagat al voltant de 400€ a les persones que tenen cura d’un familiar gran dependent en el propi domicili. Amb la promesa que aquestes hores d’atenció cotitzarien a la Seguretat Social. De moment la promesa no tira endavant.
El que més interessa en èpoques de crisi és crear nous llocs de treball. Cal fer una política de serveis en detriment de les prestacions econòmiques i aquesta és l’oportunitat de generar ocupació. Hi ha moltes persones que són requalificables per fer aquest servei.
A les curadores i curadors quan els arribi l’edat de la jubilació els diran: -vostè té pocs anys cotitzats-. Serà la gent que tenien cura de mares, pares o fills deficients. Per això la pobresa és sobretot femenina, perquè som les dones les que tenim més cura de les persones. Per què els sindicats no fan més pressió perquè s’apliqui llei? Per què els partits no s’hi han implicat més? Per què les organitzacions de dones no s'han mobilitzat?
Perquè aquest és un problema que afecta les mestresses de casa i ni tan sols les feministes es mobilitzen per aquests temes.
Una versió ampliada d'aquest article es va publicar a www.progres.cat el juny de 2009
La Llei de la dependència crearia molts llocs de treball
La Llei de la Dependència i la crisi
La llei de suport a l’autonomia personal i a la dependència, considerada el 4rt pilar de l’Estat del Benestar, va crear moltes expectatives en la societat i de manera especial en aquelles persones, la majoria dones ( 83%), que tenen cura d’una persona dependent. Massa vegades l’angoixa i l’estrès de qui cuida és tan gran que la persona emmalalteix, se sent totalment desbordada, perd possibilitats laborals i n’arrossega les seqüeles tota la vida.
Per la lentitud en l’aplicació de la Llei de Dependència, massa persones moren esperant una ajuda que se’ls ha reconegut en la valoració, però que no ha arribat mai , aquest fet ha estat àmpliament denunciat al Síndic de Greuges.
El cert és que el desenvolupament de la Llei de Dependència podria crear molts llocs de treball en gran part ocupats per dones, les quals ja patien una taxa d’atur molt superior a la dels homes abans de l’actual crisi econòmica. Contràriament es corre el perill de tornar als criteris masclistes que consideren més important crear llocs de treball majoritàriament ocupats per homes.
El que més interessa en èpoques de crisi és crear ocupació per als diferents segments de la societat. Cal, doncs, fer una política de serveis en detriment de les prestacions econòmiques com s’ha fet fins ara. Hi ha moltes persones que són perfectament requalificables per fer aquest servei.
Estem parlant de la Llei de dependència, que és un dret individual de la ciutadania. A Catalunya és especialment important que el govern central compleixi l’Estatut, que també és una llei, aprovada pel parlament català, les cort espanyoles i en referèndum, amb el finançament adequat, que permeti un bon desenvolupament dels serveis socials i el desplegament total de la Llei de Dependència. No pot ser que l’Estat espanyol actuï dintre de la legalitat quan aquesta li va bé, la seva actual posició deslegitima el DRET A DECIDIR del poble català.
L’Àrea Residencial Especial de la riera de Can Solé afecta directament el municipi, especialment la Colònia Güell
Ens vam assabentar de l’existència de l’ARE cinc dies abans que acabés el termini per presentar al·legacions. El govern municipal no en va informar el poble, ni les entitats, ni l’oposició, traint així l'esperit de l’ARE que demana ser conegut per tothom a fi de poder-hi presentar al·legacions.En el poc temps que teníem PROGRÉS va elaborar tota una sèrie d’al·legacions que
ara us volem explicar.
Aquest ARE significa 31.000 m2 de sostre construït més equipaments, quan en el Pla General Metropolità (PGM) del 2004 eren 23.486 m2 més equipaments. Evidentment ja fa anys que la Ciutat Cooperativa necessita més equipaments. Ara s'hi farà un nou mercat, un equipament comarcal de recerca i zones d'esbarjo entre d'altres... i més pisos.
NO SEMBLA QUE LA MOBILITAT PREOCUPI MASSA A QUI HA REDACTAT L'ARE. Ara la BV-2002 entre St. Vicenç del Horts i St. Boi de Llobregat ja està col·lapsada. Si es contrueixen uns 3.000 habitatges a St. Vicenç, 490 al Llor, 220 a la riera de Can Solé, més els 1.250 de l'Entorn de la Colònia Güell i el nou Hospital Comarcal, la circulació serà impossible.
Per tant, demanem que s’hi inclogui un bon estudi de mobilitat global de tota la zona del marge dret del Llobregat entre St. Vicenç i St. Boi i no fer més edificació sense un pla de millora de les carreteres i del transport públic. Cal fer una reflexió global sobre el territori metropolità.
SEMBLA QUE EL NOSTRE MUNICIPI NO NECESSITI RES. L’ARE fa l’efecte d’estar pactat entre l'INCASOL (Generalitat) i l'Ajuntament de St. Boi i que el nostre govern municipal (PSC/ERC) hi ha tingut poca cosa a dir, ja que cobreix necessitats de serveis ben legítimes de la Ciutat Cooperativa, però cap de les nostres. No ens falten serveis ? No podríem revifar la fàbrica si hi hagués una bona mobilitat? Que no ens cal, potser, restaurar l’escola i d’altres edificis modernistes? Per altra banda els redactors de l'ARE no han tingut en compte els plans de l'entorn ja existents com són els de la fàbrica de la colònia Güell i el parc agrari.
NO PERMET REFER LA RIERA COM A CONNECTOR BIOLÒGIC. La col·locació dels equipaments i serveis limita la intenció de refer la riera com a corredor-connector entre les estribacions nord Garraf i plana del Llobregat, prevista en anteriors convenis i, a més, suprimeix una part de la corona verda de protecció del conjunt historico-monumental de la colònia Güell.
NO CONSTA ENLLOC QUE EL RCD ESPANYOL HA DE PAGAR DESPESES D'URBANITZACIÓ com també estava pactat en anteriors convenis. El cas és que si l'Espanyol no paga ho pagarem entre tots o bé la urnanització serà de pitjor
qualitat.
Vet aquí els trets fonamentals de les al·legacions presentades a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. En definitiva demanem la reformulació del Projecte i del Planejament en els termes concrets indicats.
---------
Més informació aquí Llegir més [+]
Incloure les diferents perspectives en la urbanització dels terrenys de la colònia Güell
Les ciutats i els pobles són espais que, per anar bé, han de tenir en compte tant les necessitats dels diferents col.lectius de persones –dones, homes, criatures, joves, gent gran, discapacitats– com el màxim respecte al medi ambient.
Aconseguir-ho no és gens fàcil. Hi ha molts interessos que es contraposen al benestar de les persones i, no cal dir-ho, a l’equilibri del territori i preservació de l’entorn. Cal, doncs, tenir-ne consciència per fer-hi front. I en podem prendre consciència a partir de la recepció d'informacions de qualitat i de la participació de tots els grups humans que hi estan implicats. D'aquesta manera, la planificació territorial serà la millor possible per a la majoria de la ciutadania.
Històricament les dones, per exemple, no hem estat presents –o de manera molt minoritària– en el disseny i la planificació de les ciutats i els espais públics. Som només les principals usuàries dels espais dissenyats pels homes amb mentalitat d'home. És necessari, doncs, introduir la perspectiva de les dones en el disseny dels espais que fa servir tothom de manera comunal i dels espais privats per tal de millorar les condicions de vida de tota la societat. Nosaltres, en general, tenim molt més sentit pràctic ja que, per raons històriques, gestionem la vida dia a dia.
Quan es dissenya un espai urbà cal tenir en compte l’ús que n’han de fer la gent gran –també pel que fa referència al mobiliari urbà– els nens, nenes i joves en els seus jocs i desplaçaments, les dones que gestionen la relació amb els serveis i que, moltes vegades, circulen a peu per l’entorn; són necessaris espais ben il·luminats ja que la majoria de violacions i altres agressions tenen lloc en espais foscos.
Per tots aquest motius demanava en un dels últims Plens Municipals l'ampliació de la comissió de seguiment del projecte d’urbanització del Consorci de la Colònia Güell, per incorporar-hi les diferents perspectives, no únicament la de l'Associació per a la conservació de la colonia Güell, que malgrat intergrar molta gent, jo entre d’altres, segurament no pot representar per si sola les diferents perspectives i mirades.
------------------------
Si us interessa el tema podeu trobar més informació a:
Jornades Urbanisme i Gènere, una visió necessària per a tothom
Generourban
Urbanismo con perspectiva de género
VOLEM LA MARISA, VOLEM LA PEDIATRA
El febrer passat es van organitzar unes mobilitzacions perquè la Marisa Ridao, la millor pediatra que havíem tingut al municipi, es quedés entre nosaltres. Era a la desesperada perquè teníem pocs dies per intentar-ho. L’ajuntament ens havia mantingut al marge de qualsevol informació, malgrat demanar-la i per tant vam convocar de pressa i corrents algunes accions DONES PELS 4 CANTONS, les AMPAs, JUGUEM TOTS. També convidàvem tot el nostre entorn. Jo, personalment, vaig comunicar-ho la Dolors Pueyo, l’alcaldessa.
De fet les mobilitzacions van ser un èxit. En 2 dies vam recollir més de 800 signatures I la consellera de sanitat, Marina Geli, va rebre moltíssims missatges de correu electrònic.
La reivindicació VOLEM LA MARISA era molt sentida per la població, nens i nenes l’adoraven, és una d’aquelles grans professionals, que només en toca una cada 100 anys.
Però era massa tard, un mes abans ens n’hauríem sortit. L’Ajuntament en comptes de sumar-s’hi va començar a divulgar mentides: la Marisa havia decidit marxar, en les convocatòries hi havia errors, s’estava polititzant la reivindicació.
Tot això per tapar la seva incompetència. Ara tenim una entrevista amb la Marisa Ridao que explica fil per randa com va anar tot plegat, en la qual dóna les gràcies a tota la gent que es va mobilitzar.I no s’assembla gens al que ens va dir el govern en un ple tempestuós.
De tot això potser en sortirà alguna cosa positiva, l’ajuntament s’ha compromès a convocar de nou el CONSELL MUNICIPAL DE SALUT que és un òrgan consultiu que farà arribar les demandes de la ciutadania al consistori i a les instàncies superiors com la Regió Sanitària a què pertanyem. És veritat que l’anterior govern de PROGRÉS no va convocar el CONSELL en els últims temps, la malaltia de la regidora va deixar-nos sense una representació que ara hauria estat fonamental. Cal que aprendre que quan s’està malalt s’agafa la baixa i se n’ocupa una altra persona, perquè en cas contrari perjudiquem el municipi. També és cert que la Fidela Olivé va defensar a cap i espasa algunes persones del servei de sanitat i va aconseguir que es quedessin aquí.
De fet s’apropen més canvis quan es construeixi el nou CAP i s’hagin de determinar els serveis els serveis que donarà. És important que les ciutadanes i ciutadans hi puguin participar, així com en el seu dia l’altre ajuntament es va fer càrrec del servei de ginecologia que no es donava al municipi avançant els diners que després pagaria la Generalitat.
Amb el canvi es perdrà segurament el consultori de la Colònia Güell, ja que sanitat vol centralitzar-ho tot, hem de pensar que a la colònia hi predomina la gent gran i molt gran i que caldrà pensar en la mobilitat de les persones i lluitar a fi que alguns serveis restin a la colònia. Una especialització en gerontologia que fes medicina preventiva hi aniria molt bé.
SOM-HI DONCS, RECUPEREM DE SEGUIDA EL CONSELL DE SALUT
Llegir més [+]Visca les Dones!
És tradicional entorn del 8 de març de fer articles que incideixen en les mancances i problemes que encara tenim les dones, però avui volem recordar tot el que hem aconseguit. Després ja seguirem lluitant.
Què hem aconseguit fins ara?
Som escriptores, investigadores, metgesses, educadores, arquitectes i ocupem llocs de responsabilitat. Tenim filòsofes, taxistes, conductores d’autobús, fotògrafes, periodistes. I encara més :
- Hi ha més dones que homes amb estudis superiors, per exemple, en els últims anys, més metgesses que metges, perquè elles van treure notes més altes a la selectivitat.
- Hem vist dones lluitar com a mares i àvies que ni les dictadures han pogut silenciar. Les pioneres: les Madres de la Plaza de Mayo de l’Argentina.
- Ens hem posat en el centre de la investigació filosòfica, ens repensem des de nosaltres mateixes, no en comparació amb els homes. D’aquí que recuperem els sabers de les dones ( el treball en equip, la flexibilitat, saber veure què necessiten les altres persones).
- Per primera vegada en la història podem decidir si volem ser mares o no, i quan ho volem ser. També podem decidir si volem casar-nos, no casar-nos o descasar-nos, si molt convé.
- Els homes comencen a replantejar-se la seva masculinitat. Permisos com el de paternitat, ara restringit a 15 dies, hi poden ajudar, però cal ampliar-los, igual que el de maternitat.
- Lleis com les d’Igualtat, contra la Violència de Gènere, o de Dependència són un suport valuós per seguir endavant , hem de vetllar per la seva adequada aplicació.
- Les dones són molt i molt presents en els moviments ecologistes i de preservació del nostre planeta, i contra el canvi climàtic.
- Cada vegada hi ha més alcaldesses, regidores, ministres i presidentes de govern, amb influència allà on es prenen les decisions.
Per què hem de seguir lluitant?
Perquè anem més lluny i volem canviar la societat, hem avançat molt tenint en compte que fa cent anys les nostres besàvies lluitaven pel dret a votar i a l’educació superior de les dones. I Caterina Albert i Paradís signava amb nom d’home –Víctor Català– perquè no era correcte que una senyoreta escrivís i menys com ella ho feia.
Néixer dona ja no ens limita de soca-rel, però la maternitat i tenir cura d’altres persones no són compatibles, moltes vegades, amb el mercat de treball, amb la investigació o fins i tot amb el treball a l’administració pública.
Les dones més joves, estudiantes en general, pensen sovint que ja està tot aconseguit, però resta molt per fer, perquè el centre d’interès de la societat sigui la cura de les persones i no les fluctuacions del mercat.
Llegeix l'article sencer clicant a Llegir més [+]
Per això ens cal:
- Replantejar el temps de cura i del treball remunerat. Repartir el primer entre els serveis socials, els nostres companys i nosaltres. Quan demanem guarderies o centres de dia, és per a tota la societat que els demanem. Cal revaloritzar el temps dedicat a les persones perquè és tan important o més que el treball productiu.
- Repensar l’educació amb nous valors com la coeducació que impedeixin que les futures generacions d’homes visquin les dones com a sers inferiors i propietat privada, potser així contribuirem a evitar la violència masclista que tantes vides ens costa. Els nois han de poder mostrar i acceptar els seus sentiments. Ens cal una educació tan sentimental com sexual per a nois i noies. I, sens dubte, una ciutat educativa.
- Volem aportar un canvi qualitatiu a la política institucional. La nostra democràcia ha entrat en una crisi profunda, la desconfiança cap a la classe política és total i contínuament creix l’abstenció. Les dones, que lluitem en els moviments de dones, entenem la democràcia com a comunicació –informació oberta i tansparent–, participació a tots els nivells i discussió. Aportem nous plantejaments i nous punts de vista, però si restem sotmeses als aparells dels partits, repetim els esquemes tradicionals de la política masculina.
- Visualitzar que no hi ha trencament entre l’esfera pública i la privada, només continuïtat. La dedicació a la vida pública sempre ha anat lligada a tenir una dona a casa que vetlla per la intendència i educa fills i filles. Això ara s’ha acabat. Volem una ordenació de la vida menys centrada en el treball productiu o polític, i més repartida entre la família, temps per nosaltres i la participació social. Som conscients que sense canvis en la vida personal i domèstica no hi podrà haver canvis a cap altre nivell ni social ni polític.
Llegir més [+]
Manifest de càrrecs electes locals pel dret a decidir
Montse Vilajuliu, regidora de PROGRÉS, forma part del nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir i va participar el dimarts 4 de desembre, juntament amb una trentena de càrrecs electes de Catalunya, a l’acte de presentació davant del Parlament de Catalunya del Manifest de càrrecs electes locals pel dret a decidir.
Les persones signants presenten en el manifest els seus objectius, com ara “contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català i realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur”.
Consulta el Manifest, el grup impulsor i les adhesions a Decidim.cat
