La llei de suport a l’autonomia personal i a la dependència, considerada el 4rt pilar de l’Estat del Benestar, va crear moltes expectatives en la societat i de manera especial en aquelles persones, la majoria dones ( 83%), que tenen cura d’una persona dependent. Massa vegades l’angoixa i l’estrès de qui cuida és tan gran que la persona emmalalteix, se sent totalment desbordada, perd possibilitats laborals i n’arrossega les seqüeles tota la vida.
Per la lentitud en l’aplicació de la Llei de Dependència, massa persones moren esperant una ajuda que se’ls ha reconegut en la valoració, però que no ha arribat mai , aquest fet ha estat àmpliament denunciat al Síndic de Greuges.
El cert és que el desenvolupament de la Llei de Dependència podria crear molts llocs de treball en gran part ocupats per dones, les quals ja patien una taxa d’atur molt superior a la dels homes abans de l’actual crisi econòmica. Contràriament es corre el perill de tornar als criteris masclistes que consideren més important crear llocs de treball majoritàriament ocupats per homes.
El que més interessa en èpoques de crisi és crear ocupació per als diferents segments de la societat. Cal, doncs, fer una política de serveis en detriment de les prestacions econòmiques com s’ha fet fins ara. Hi ha moltes persones que són perfectament requalificables per fer aquest servei.
Estem parlant de la Llei de dependència, que és un dret individual de la ciutadania. A Catalunya és especialment important que el govern central compleixi l’Estatut, que també és una llei, aprovada pel parlament català, les cort espanyoles i en referèndum, amb el finançament adequat, que permeti un bon desenvolupament dels serveis socials i el desplegament total de la Llei de Dependència. No pot ser que l’Estat espanyol actuï dintre de la legalitat quan aquesta li va bé, la seva actual posició deslegitima el DRET A DECIDIR del poble català.
La Llei de la Dependència i la crisi
L’Àrea Residencial Especial de la riera de Can Solé afecta directament el municipi, especialment la Colònia Güell
PROGRÉS presenta al·legacions per a millorar la qualitat de l'ARE
i els efectes sobre el nostre municipi
Ens vam assabentar de l’existència de l’ARE cinc dies abans que acabés el termini per presentar al·legacions. El govern municipal no en va informar el poble, ni les entitats, ni l’oposició, traint així l'esperit de l’ARE que demana ser conegut per tothom a fi de poder-hi presentar al·legacions.En el poc temps que teníem PROGRÉS va elaborar tota una sèrie d’al·legacions que
ara us volem explicar.
Aquest ARE significa 31.000 m2 de sostre construït més equipaments, quan en el Pla General Metropolità (PGM) del 2004 eren 23.486 m2 més equipaments. Evidentment ja fa anys que la Ciutat Cooperativa necessita més equipaments. Ara s'hi farà un nou mercat, un equipament comarcal de recerca i zones d'esbarjo entre d'altres... i més pisos.
NO SEMBLA QUE LA MOBILITAT PREOCUPI MASSA A QUI HA REDACTAT L'ARE. Ara la BV-2002 entre St. Vicenç del Horts i St. Boi de Llobregat ja està col·lapsada. Si es contrueixen uns 3.000 habitatges a St. Vicenç, 490 al Llor, 220 a la riera de Can Solé, més els 1.250 de l'Entorn de la Colònia Güell i el nou Hospital Comarcal, la circulació serà impossible.
Per tant, demanem que s’hi inclogui un bon estudi de mobilitat global de tota la zona del marge dret del Llobregat entre St. Vicenç i St. Boi i no fer més edificació sense un pla de millora de les carreteres i del transport públic. Cal fer una reflexió global sobre el territori metropolità.
SEMBLA QUE EL NOSTRE MUNICIPI NO NECESSITI RES. L’ARE fa l’efecte d’estar pactat entre l'INCASOL (Generalitat) i l'Ajuntament de St. Boi i que el nostre govern municipal (PSC/ERC) hi ha tingut poca cosa a dir, ja que cobreix necessitats de serveis ben legítimes de la Ciutat Cooperativa, però cap de les nostres. No ens falten serveis ? No podríem revifar la fàbrica si hi hagués una bona mobilitat? Que no ens cal, potser, restaurar l’escola i d’altres edificis modernistes? Per altra banda els redactors de l'ARE no han tingut en compte els plans de l'entorn ja existents com són els de la fàbrica de la colònia Güell i el parc agrari.
NO PERMET REFER LA RIERA COM A CONNECTOR BIOLÒGIC. La col·locació dels equipaments i serveis limita la intenció de refer la riera com a corredor-connector entre les estribacions nord Garraf i plana del Llobregat, prevista en anteriors convenis i, a més, suprimeix una part de la corona verda de protecció del conjunt historico-monumental de la colònia Güell.
NO CONSTA ENLLOC QUE EL RCD ESPANYOL HA DE PAGAR DESPESES D'URBANITZACIÓ com també estava pactat en anteriors convenis. El cas és que si l'Espanyol no paga ho pagarem entre tots o bé la urnanització serà de pitjor
qualitat.
Vet aquí els trets fonamentals de les al·legacions presentades a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. En definitiva demanem la reformulació del Projecte i del Planejament en els termes concrets indicats.
---------
Més informació aquí Llegir més [+]
Subscribe to:
Missatges (Atom)
