Visca les Dones!

És tradicional entorn del 8 de març de fer articles que incideixen en les mancances i problemes que encara tenim les dones, però avui volem recordar tot el que hem aconseguit. Després ja seguirem lluitant.

Què hem aconseguit fins ara?

Som escriptores, investigadores, metgesses, educadores, arquitectes i ocupem llocs de responsabilitat. Tenim filòsofes, taxistes, conductores d’autobús, fotògrafes, periodistes. I encara més :

- Hi ha més dones que homes amb estudis superiors, per exemple, en els últims anys, més metgesses que metges, perquè elles van treure notes més altes a la selectivitat.

- Hem vist dones lluitar com a mares i àvies que ni les dictadures han pogut silenciar. Les pioneres: les Madres de la Plaza de Mayo de l’Argentina.

- Ens hem posat en el centre de la investigació filosòfica, ens repensem des de nosaltres mateixes, no en comparació amb els homes. D’aquí que recuperem els sabers de les dones ( el treball en equip, la flexibilitat, saber veure què necessiten les altres persones).

- Per primera vegada en la història podem decidir si volem ser mares o no, i quan ho volem ser. També podem decidir si volem casar-nos, no casar-nos o descasar-nos, si molt convé.

- Els homes comencen a replantejar-se la seva masculinitat. Permisos com el de paternitat, ara restringit a 15 dies, hi poden ajudar, però cal ampliar-los, igual que el de maternitat.

- Lleis com les d’Igualtat, contra la Violència de Gènere, o de Dependència són un suport valuós per seguir endavant , hem de vetllar per la seva adequada aplicació.

- Les dones són molt i molt presents en els moviments ecologistes i de preservació del nostre planeta, i contra el canvi climàtic.

- Cada vegada hi ha més alcaldesses, regidores, ministres i presidentes de govern, amb influència allà on es prenen les decisions.

Per què hem de seguir lluitant?

Perquè anem més lluny i volem canviar la societat, hem avançat molt tenint en compte que fa cent anys les nostres besàvies lluitaven pel dret a votar i a l’educació superior de les dones. I Caterina Albert i Paradís signava amb nom d’home –Víctor Català– perquè no era correcte que una senyoreta escrivís i menys com ella ho feia.

Néixer dona ja no ens limita de soca-rel, però la maternitat i tenir cura d’altres persones no són compatibles, moltes vegades, amb el mercat de treball, amb la investigació o fins i tot amb el treball a l’administració pública.

Les dones més joves, estudiantes en general, pensen sovint que ja està tot aconseguit, però resta molt per fer, perquè el centre d’interès de la societat sigui la cura de les persones i no les fluctuacions del mercat.

Llegeix l'article sencer clicant a Llegir més [+]


Per això ens cal:

- Replantejar el temps de cura i del treball remunerat. Repartir el primer entre els serveis socials, els nostres companys i nosaltres. Quan demanem guarderies o centres de dia, és per a tota la societat que els demanem. Cal revaloritzar el temps dedicat a les persones perquè és tan important o més que el treball productiu.

- Repensar l’educació amb nous valors com la coeducació que impedeixin que les futures generacions d’homes visquin les dones com a sers inferiors i propietat privada, potser així contribuirem a evitar la violència masclista que tantes vides ens costa. Els nois han de poder mostrar i acceptar els seus sentiments. Ens cal una educació tan sentimental com sexual per a nois i noies. I, sens dubte, una ciutat educativa.

- Volem aportar un canvi qualitatiu a la política institucional. La nostra democràcia ha entrat en una crisi profunda, la desconfiança cap a la classe política és total i contínuament creix l’abstenció. Les dones, que lluitem en els moviments de dones, entenem la democràcia com a comunicació –informació oberta i tansparent–, participació a tots els nivells i discussió. Aportem nous plantejaments i nous punts de vista, però si restem sotmeses als aparells dels partits, repetim els esquemes tradicionals de la política masculina.

- Visualitzar que no hi ha trencament entre l’esfera pública i la privada, només continuïtat. La dedicació a la vida pública sempre ha anat lligada a tenir una dona a casa que vetlla per la intendència i educa fills i filles. Això ara s’ha acabat. Volem una ordenació de la vida menys centrada en el treball productiu o polític, i més repartida entre la família, temps per nosaltres i la participació social. Som conscients que sense canvis en la vida personal i domèstica no hi podrà haver canvis a cap altre nivell ni social ni polític.




Llegir més [+]